Núria Vilellas - Retorn Document 1

font

Text molt clar i interessant. He trobat que integraves d’una manera molt ben equilibrada els diversos aspectes que vam establir que havia d’integrar aquesta tasca. A més, crec que h fas d’una manera àgil, amb una escriptura molt amena. Com veuràs, et discuteixo el moviment retòric gens innocent de fer passar la professora gran com la ‘tradicional’ i ‘reticent’ i la jove com a ‘àgil’ i ‘innovadora’ (termes meus). En realitat la variable edat no és massa rellevant i com s’indica al text que et cito més avall els professors joves acostumen a ser més ‘tradicionals’ que no pas els veterans, encara que no sempre. M’ha agradat la referència a Leontiev i la importància de l’activitat i les intencionalitats.

I d’aquesta discussió ha de sortir el dictat perfecte.

·         ... n’ha de sortir...?

A mi el que m’agrada és que siguin ells mateixos els que busquin la informació i l’expliquin a la classe. Per exemple, si estem parlant d’un autor que té unes etapes molt marcades en el seu recorregut literari, m’agrada dividir la seva vida en les parts que siguin necessàries i que cada alumne s’encarregui d’algun aspecte concret. Aquest alumne es converteix en l’expert sobre aquesta qüestió, i després de redactar un document on aparegui tota aquesta informació, ha de ser l’encarregat d’exposar-ho a classe perquè els altres ho puguin aprendre.

·         Crec que el que respon la professora gran sobre aquesta tresca és pertinent; a mi em va passar en una tasca semblant que explico en la cita que et poso al final; rumiant rumiant vaig trobar la sortida al problema que se’m va generar i que no m’esperava, i que no se solucionava només posant els alumnes a treballar en petit grup amb un destinatari definit per als seus textos;

·         Fontich, X. (2012b). Llegir per escriure textos d’història de la literatura. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 56, 27-38. https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2012/182599/Llegir_per_escriure_textos_d_historia_de_la_literatura.pdf

Aquesta conversa fictícia que acabem de llegir mostra dues postures totalment oposades en el món de l’educació. D’una banda tenim el perfil d’una professora que no està avesada als canvis, ni té cap intenció en millorar qualsevol aspecte de la seva professió. De l’altra, trobem la figura d’una docent amb ganes d’innovar i experimentar noves opcions per fer classe als seus alumnes. En aquest fragment que hem llegit, es poden observar unes quantes qüestions molt interessants.

·         Interessant; en el diàleg tal com està plantejat hi ha dues assumpcions que caldria revisar, perquè la recerca diu que no són del tot encertades:

·         a) que els professors joves són innovadors i els professors veterans són tradicionals; això sembla que no és cert ni tan sols en un àmbit en què la nostra intuïció de seguida posaria etiquetes i rols: el de l’ús de les TIC (ho explico en aquest text: Fontich, X. (2010). Llibres de text i digitalització de les aules. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 50, 36-47. https://ddd.uab.cat/record/182598

·         b) que els processos reflexius tal com el planteges en el diàleg puguin passar constructivament en una sala de professors; en aquest àmbit i en general en els centres els processos són bastant reactius, lligats al que acaba de passar; la professora gran del diàleg se situa en un nivell proper al que acaba de viure i diferent del nivell en què se situa la professora jove, més distanciada; la necessitat de buscar espais per als processos reflexius és important; s’explica bé aquí: Adell i Ribelles (2011) L´ensenyament de l´escriptura a secundària, Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 55, 84-99.

Anem aprenent progressivament, i amb l’expertesa com a professors podrem contribuir a donar forma al discurs.

·         Molt ben observat;

l’argumentació ofereix la possibilitat que l’individu s’involucri en el procés reflexiu que el condueix a revisar els seus punts de vista.

·         Molt bé;

una major capacitat metacognitiva permet un accés més conscient al saber gramatical i un major control en el seu ús.

·         Molt bé;

Leontiev presenta la ‘Teoria de l’activitat’ (LEONTIEV, 1981), en la qual defensa que l’aprenentatge es dona en l’activitat, i també se li atorga un sentit. No un sentit extern o que ve donat pel docent, sinó que és un sentit construït internament pel qui aprèn. Per tant, l’objectiu no és fer l’activitat pel professor, sinó fer-ho pel propi alumne.

·         Interessant el que Leontiev destaca és que diversos alumnes poden tenir intencionalitats diverses en fer la mateixa activitat; ens cal mirar d’explicitar-les i intentar establir un terreny comú, que no serà mai coincident, però;

Penso que és molt important proposar diverses opcions, i que siguin els alumnes els que puguin escollir quina és més pròxima a la seva vida, i per tant, a aquella que li poden donar un sentit.

·         Interessant; jo hi afegiria que és molt important treballar també la idea d’interès, ja que l’interès es pot suscitar i es pot arribar a fer veure als alumnes àrees del coneixement i l’experiència humana que desconeixien i que poden desvetllar-los l’interès;

sovint fem les preguntes però no deixem temps per a la reflexió. I és important que tinguin un instant per poder ordenar els seus pensaments. I després, sobretot, deixar que s’expliquin i puguin acabar les seves argumentacions. (...) El professor ha de crear el marc que interessa per afavorir la intervenció dels estudiants. És bo que sorgeixin errors interpretatius en un espai de discussió amb el professor. I si un estudiant comet un error, en lloc de negar-lo, es pot aprofitar per introduir aquest error en la discussió.

·         Interessant; a mi m’ha passat amb la proposta de fer un blog; m’ha costat frenar i deixar que alguns alumnes manifestessin disgust, contrarietat, desacord, etc., ja que és un procés vital d’aprenentatge; mentre manifesten això el que fan és aprendre, assimilar el que calia fer; amb el lliurament se supera aquesta primera fase i amb el reton es veurà més clar (espero!) quin era el sentit del blog i quines possibilitats obre; la primera és crear un terreny comú i compartit de coneixements i sensibilitats;