 |
| font |
Magnífica reflexió: original, ben travada, complexa, fluïda, integrant els
diversos aspectes treballats a partir d’idees clau molt ben inserides al text i
cites encertades i significatives. Com a lector em sento molt ben informat no
només del que hem fet aquests mesos sinó també de la teva posició, alhora que
em queda clara la visió que projectes sobre l’ofici i els neguits i certeses
que et desvetlla. Llegint aquest text per altra banda tan creatiu he après
molt: gràcies!
Moltes vegades em pregunto com seré com a professora.
- · Amb aquest començament ja m’has captivat com a lector;
Professors que semblava que ho tinguessin tot sota control,
- · Interessant; el nostre record com a infants se centra en el docent que vam tenir; avui en dia, és el sistema el que ens empeny a adquirir aquest rol de ‘tot sota control’, crec, sota una retòrica del treball per projectes i la innovació; significativament, alguns sacerdots de la innovació docent remarquen que el que ha de fer el docent és ‘innovació’ i no pas ‘creativitat’; que fort, no? És lògic: el que volen és innovació ‘sota control’, ‘obedient’, no pas creativitat, que és el que realment ens pot ajudar a resoldre problemes complexos i inesperats, des del meu punt de vista; no et dic en quin llibre ho he llegit per no fer-ne propaganda... ens cal ser-ne conscients i combatre la idea que ‘tot es pot tenir sota control’;
El discurs d’aquests docents era bàsicament monològic (Fontich, 2011)
- · És una modalitat necessària, però, no?
la idea ̶ simple i complexa a la
vegada ̶ gira al voltant d’una qüestió principal:
l’actitud.
- · Magnífic!
per sobre de tot, hi hauria d’haver aquesta voluntat d’estar sempre a punt:
a punt per escoltar el que diuen els alumnes, els companys, la comunitat
educativa, els experts en la matèria; a punt per aprendre coses noves cada dia,
cada moment; a punt per resoldre imprevistos; a punt per no donar res per fet i
posar coses en dubte ̶ fins i tot les meves pròpies creences ̶ ; a
punt per aprendre a respondre les necessitats dels alumnes; a punt per
equivocar-me i saber-ho veure, a punt per aprendre d’aquestes caigudes i per
descobrir com aixecar-me enfortida; a punt per adaptar-me als canvis i per
entrenar-me a trobar-hi un costat positiu; a punt, en definitiva, per viure en
tensió i instal·lada permanentment en la complexitat.
- · Molt bé; també de veure com de vegades com a docents ens volen aixecar la camisa (una dosi d’escepticisme que n arribi a sarcasme és necessària);
Deia William Shakespeare: "Sabem el que som però no el que podem
arribar a ser” i aquesta és l’avantatge amb la que compten els éssers humans i
també, és clar, els professors. I la gràcia és tenir-ho present: estar disposat
a viure en contínua evolució, intentant adaptar-se als canvis i
mirant de reaccionar-hi positivament per continuar creixent.
- · Molt bé; això lliga amb la idea de la ZDP; s’avalua el nostre ptencial, i no el que ja sabem fer;
La perspectiva sociolingüística és per a mi un bon enfocament per abordar
l’educació lingüística en l’etapa obligatòria.
- · ... sociocultural...?
No podem pretendre que tots els alumnes siguin ferms seguidors de
l’Aprendre per Aprendre que, de manera semblant a com ho feien els
seguidors de Art per l’Art, defensin l’autonomia de l’aprenentatge,
deslligant-lo de raons funcionals, pedagògiques o morals, i privilegiant
únicament el gust per aprendre.
- · Molt bon símil;
tampoc hem d’oblidar que no estarem sols.
podria encetar una disquisició sobre com els professionals de la
comunicació (periodistes, publicistes, comunicadors...) podem sentir-nos
directament interpel·lats per aquesta visió sociolingüística de l’ensenyament
de la llengua que planteja el màster... Però aquests nous raonaments els puc
deixar per a futurs lliuraments, i de ben segur tindrem l’ocasió de parlar-ne.
- · Per descomptat, podem parlar-ne; jo substituiria el terme ‘sociolingüística’ per ‘sociocultural’;
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada