Joan Anton Bolet - Retorn Document 1

font

Això sí que és gran sorpresa, Un assaig en vers, quin bèstia! N’hi ha que són valents de mena, I et treuen dels ulls la bena.

Una bona riallada que ens ajudi amb la canalla ens farà fer una docència amb un xic més de decència.

Que un futur profe s’hi posi Sense agror ni fent el  tòtil Mostra un amor per l’ofici Tendre i sa, fora desfici!

Quin cangueli que m’agafa, Això poc és cap estafa L’ enginy d’aquest gran sapastre M’enlluerna com un astre!

Però jo em pico! Hi poso barra! No me’n vull anar de farra, I uns quants garrotins, fent l’ase, Engipono, frase a frase.

El primer que dius: “Gramàtica!” Soporífica i apàtica! no sembla que hi trempis gaire però els mots no són pas plens d’aire!

Lèxic? Sintaxi? Fonètica? Tots els ingredients d’un xeflis! Ah! I tres unces de semàntica Sembla talment nigromància!

Tot fent la cosina-prima Mots fent duets que s’arraïmen Tens dues llengües besant-se Tot formant un sol sintagma.

“Cotxe-car” i “sin-pecado” “Cop de poli”, quin enfado! Són parelles per qui afina I  ja està “tip de propina”

Frases molt poc bondadoses I intencions calamitoses Polítics d’altes esferes Ens endossen i adulteren.

Per això a classe de Llengua Si cal prenent molta absenta Ens caldrà mostrar la trampa Que amb subtils mots  n’hi ha que tramen.

Pobre Manelic, fa caixa Carregant-se el llop, i encaixa El coll de Sebastià i garla: “He mór al iop!”, ai!, quin fanga!

Quina excitació i desvari Sentir el nostre abecedari Respectem-ne les pronúncies Vetllem-ho sense renúncies!

La gramàtica és, accepta-ho! Una tasca acrobàtica! Ja ho dius al teu gran poema, Fa observar el diasistema.

Estimat Pere Anton, maco, No em facis fer el currotaco, Se m’acaben les idees... I a sobre ara amb cefalea!

És per això que hom necessita, Un recés, i tenir cita Tant amb tankas com amb haikus Discorrent tot xino-xano.

La llengua és moure’s Activitat, vivència I créixer endintre.

Aquesta idea Et bull amb fortalesa Jove i ja savi.

Els teus alumnes Viuran amb goig l’aprendre Literatura.

Parlar i escriure, Confrontar les idees, I il·luminar-se.

Aprenentatge? Màster de Secundària? Et felicito: Perseverant i dúctil, ‘Conyon’ i ‘sèrio’ alhora.

Sembla que marxa L’estranya cefalea Això s’acaba: Idees que et retorno L’esforç m’ha fet aprendre.

Ortografia, La parla exploratòria, No són cap rèmora.

Tot té importància La llengua és molt complexa, No és catequesi.

Fins la poesia, Serveix i esmola idees, Dins l’acadèmia.

Quina aventura 100 versos, tot un repte! Una abraçada! Pere Anton, gran sapastre, I gran mestre de mestres!