Do not throw the baby out with the bathwater

Do not throw the baby out with the bathwater

Error.

Hem après molts conceptes crucials (que podem trobar repetits al bloc: bastida, diàleg exploratori, reflexió metalingüística, etc.). Però sobretot m’agradaria destacar l’èmfasi que ha posat el professor Fontich en fer-nos veure que l’error forma una part inseparable de la nostra professió i que no per això haurem de tirar l’aigua bruta amb el nen a dins. Aprenem a mida que ens anem topant amb els errors, hi ha aprenentatge on hi ha conflicte, on es genera reflexió.

Assaig.

Implícitament lligat amb el terme anterior, l’assaig és el pas previ a l’error, però també a l’encert. De ben segur que haurem de passar per moltes moments d’improvisació. De fet, com deia Amélie, la vida és un assaig interminable d’una obra que mai s’estrenarà. Però d’això tracta la nostra professió, d’anar incorporant allò que ens funciona, d’omplir la maleta de recursos que ens ajudin a fer d’aquest assaig un espectacle digne d’admirar.

Compartir.

Compartir és primordial. Mai abans havia sigut tan conscient de la importància que té la posada en comú, la reflexió conjunta, etc. Realment em sembla increïble que fins als 24 anys no hagi descobert el poder que té la comunitat. Abans de començar el màster la idea de fer treballs en grup, de comentar textos en petit comitè, de posar tota la classe en rotllana em feia mandra, em creava malestar perquè ho considerava una pèrdua de temps. Creieu-me que ho pensava de debò, no perquè em sabés més llesta, sinó simplement perquè mai ho havia fet i pensava que un arribava sol al coneixement.