Pàgines

divendres, 28 de desembre del 2018

Artur Rodríguez - Retorn Document 1

font


Excel·lent i impecable text. Crec que l'encertes molt bé amb l'original paral·lelisme que estableixes amb les tres pel·lícules. El to que es desprèn de la redacció és un aroma que de seguida captiva el lector, barreja de: prudència, distància, reflexió, ponderació, encert en l'observació i agudesa en la suspensió del judici. Comparteixo la teva posició quan suggereixes que l'ensenyament té diverses aproximacions possibles i que ens cal estar amatents a les diverses problemàtiques que sorgeixen a l'aula perquè coneixements de caire divers són potencialment vàlids per resoldre les situacions. Subscric algunes de les reflexions que fas sobre la teva pròpia experiència.

Aquí hi trobaràs algunes tasques i seqüències sobre llengua i cinema i també la gramàtica (disculpa la immodèstia, són treballs meus, potser et poden interessar):


Fontich, X. (2011). Una secuencia didáctica en 4º de la ESO: Lectura e interpretación conjunta de una novela. Ministerio de Educación (Gobierno de España): http://www.leer.es (Text &video). 
Fontich, X. (2009). Trabajar la corrección de los textos centrándose en la gramática. Ministerio de Educación (Gobierno de España): www.leer.es.  
Fontich, X. (2012). Diàleg, cinema i interpretació literària a l’ESO. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 58, 71-89.  
Fontich, X. (2013). La entrevista al personaje literario en un proyecto de lecturas múltiples sobre el tema de la guerra. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 63, 101-111. 

Núria Vilellas - Retorn Document 1



font

Text molt clar i interessant. He trobat que integraves d’una manera molt ben equilibrada els diversos aspectes que vam establir que havia d’integrar aquesta tasca. A més, crec que h fas d’una manera àgil, amb una escriptura molt amena. Com veuràs, et discuteixo el moviment retòric gens innocent de fer passar la professora gran com la ‘tradicional’ i ‘reticent’ i la jove com a ‘àgil’ i ‘innovadora’ (termes meus). En realitat la variable edat no és massa rellevant i com s’indica al text que et cito més avall els professors joves acostumen a ser més ‘tradicionals’ que no pas els veterans, encara que no sempre. M’ha agradat la referència a Leontiev i la importància de l’activitat i les intencionalitats.





I d’aquesta discussió ha de sortir el dictat perfecte.
·         ... n’ha de sortir...?

A mi el que m’agrada és que siguin ells mateixos els que busquin la informació i l’expliquin a la classe. Per exemple, si estem parlant d’un autor que té unes etapes molt marcades en el seu recorregut literari, m’agrada dividir la seva vida en les parts que siguin necessàries i que cada alumne s’encarregui d’algun aspecte concret. Aquest alumne es converteix en l’expert sobre aquesta qüestió, i després de redactar un document on aparegui tota aquesta informació, ha de ser l’encarregat d’exposar-ho a classe perquè els altres ho puguin aprendre.
·         Crec que el que respon la professora gran sobre aquesta tresca és pertinent; a mi em va passar en una tasca semblant que explico en la cita que et poso al final; rumiant rumiant vaig trobar la sortida al problema que se’m va generar i que no m’esperava, i que no se solucionava només posant els alumnes a treballar en petit grup amb un destinatari definit per als seus textos;
·         Fontich, X. (2012b). Llegir per escriure textos d’història de la literatura. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 56, 27-38. https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2012/182599/Llegir_per_escriure_textos_d_historia_de_la_literatura.pdf


Aquesta conversa fictícia que acabem de llegir mostra dues postures totalment oposades en el món de l’educació. D’una banda tenim el perfil d’una professora que no està avesada als canvis, ni cap intenció en millorar qualsevol aspecte de la seva professió. De l’altra, trobem la figura d’una docent amb ganes d’innovar i experimentar noves opcions per fer classe als seus alumnes. En aquest fragment que hem llegit, es poden observar unes quantes qüestions molt interessants.
·         Interessant; en el diàleg tal com està plantejat hi ha dues assumpcions que caldria revisar, perquè la recerca diu que no són del tot encertades:
·         a) que els professors joves són innovadors i els professors veterans són tradicionals; això sembla que no és cert ni tan sols en un àmbit en què la nostra intuïció de seguida posaria etiquetes i rols: el de l’ús de les TIC (ho explico en aquest text: Fontich, X. (2010). Llibres de text i digitalització de les aules. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 50, 36-47. https://ddd.uab.cat/record/182598
·         b) que els processos reflexius tal com el planteges en el diàleg puguin passar constructivament en una sala de professors; en aquest àmbit i en general en els centres els processos són bastant reactius, lligats al que acaba de passar; la professora gran del diàleg se situa en un nivell proper al que acaba de viure i diferent del nivell en què se situa la professora jove, més distanciada; la necessitat de buscar espais per als processos reflexius és important; s’explica bé aquí: Adell i Ribelles (2011) L´ensenyament de l´escriptura a secundària, Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 55, 84-99.

Anem aprenent progressivament, i amb l’expertesa com a professors podrem contribuir a donar forma al discurs.
·         Molt ben observat;

l’argumentació ofereix la possibilitat que l’individu s’involucri en el procés reflexiu que el condueix a revisar els seus punts de vista.
·         Molt bé;

una major capacitat metacognitiva permet un accés més conscient al saber gramatical i un major control en el seu ús.
·         Molt bé;

Leontiev presenta la ‘Teoria de l’activitat’ (LEONTIEV, 1981), en la qual defensa que l’aprenentatge es dona en l’activitat, i també se li atorga un sentit. No un sentit extern o que ve donat pel docent, sinó que és un sentit construït internament pel qui aprèn. Per tant, l’objectiu no és fer l’activitat pel professor, sinó fer-ho pel propi alumne.
·         Interessant el que Leontiev destaca és que diversos alumnes poden tenir intencionalitats diverses en fer la mateixa activitat; ens cal mirar d’explicitar-les i intentar establir un terreny comú, que no serà mai coincident, però;

Penso que és molt important proposar diverses opcions, i que siguin els alumnes els que puguin escollir quina és més pròxima a la seva vida, i per tant, a aquella que li poden donar un sentit.
·         Interessant; jo hi afegiria que és molt important treballar també la idea d’interès, ja que l’interès es pot suscitar i es pot arribar a fer veure als alumnes àrees del coneixement i l’experiència humana que desconeixien i que poden desvetllar-los l’interès;

sovint fem les preguntes però no deixem temps per a la reflexió. I és important que tinguin un instant per poder ordenar els seus pensaments. I després, sobretot, deixar que s’expliquin i puguin acabar les seves argumentacions. (...) El professor ha de crear el marc que interessa per afavorir la intervenció dels estudiants. És bo que sorgeixin errors interpretatius en un espai de discussió amb el professor. I si un estudiant comet un error, en lloc de negar-lo, es pot aprofitar per introduir aquest error en la discussió.
·         Interessant; a mi m’ha passat amb la proposta de fer un blog; m’ha costat frenar i deixar que alguns alumnes manifestessin disgust, contrarietat, desacord, etc., ja que és un procés vital d’aprenentatge; mentre manifesten això el que fan és aprendre, assimilar el que calia fer; amb el lliurament se supera aquesta primera fase i amb el reton es veurà més clar (espero!) quin era el sentit del blog i quines possibilitats obre; la primera és crear un terreny comú i compartit de coneixements i sensibilitats;

Miquel Valdívia - Retorn Document 1


font

Magnífic text: excel·lentment redactat, àgil, interessant, i sobretot molt honest: s'hi veu un apassionament molt meritori, una presa de consciència i una defensa de posicions que és essencial de defensar a les aules: les que fan referència a la igualtat entre totes les llengües i a la lluita contra el prejudici lingüístic. Per altra banda, hi ha alguns aspectes amb els quals no puc estar d’acord, sobretot la manera de presentar l’argumentació en alguns punts, molt poc fonamentada, reduïda a afirmacions molt taxatives que no se sustenten en cap referència o estudi. Quan això es fa, en alguns  moments la referència no està ben explicada, com és el cas de confondre enfocament comunicatiu i perspectiva sociocultural en referència als plantejaments del Màster i a partir del text de Fontich & Vilà (2015); això et serveix per dir que l’enfocament comunicatiu (i els plantejaments del Màser de retop) són reduccionistes (aquet terme és meu); però en canvi, si assumim els plantejaments socioculturals expressats a l’article esmentat (i en d'altres) el que tenim és una assumpció: la llengua no es preexistent a la comunicació humana, que és un plantejament una mica diferent que simplement dir les llengües serveixen per comunicar-se (t'argumento això més avall).


he identificat
·         'identificar' és la millor paraula? el màster es posiciona clarament en una perspectiva sociocultural; ‘identificar’ suggereix que hi havia alguna qüestió mig amagada;

una visió de la llengua i del llenguatge majoritàriament comunicativa:
·         això no és el que es deriva de la cita que inclous de Fontich & Vilà (2015); la cita fa referència a la llengua com a mitjà de comunicació I TAMBÉ com a mitjà d'aprenentatge. Això darrer vol dir que la llengua és el mitjà d'aprenentatge de tots els continguts escolars, assumint, des d'una perspectiva sociocultural, que la llengua és un sistema semiòtic (no d'arrel cognitiva sinó culturalment constituït) orientat a la regulació de les funcions psicològiques superiors (per exemple, la capacitat reflexiva); així com hi ha instruments culturals orientats a la mediació entre l'ésser humà i la natura (per exemple un martell) hi ha instruments culturals orientats a la regulació del nostre pensament (per exemple els gràfics de tota mena o el sistema més complex, la llengua). Com a mitjà d'aprenentatge això vol dir que la llegua serveix per aprendre també la llengua; és a dir, només aprendrem llengua si impliquem els alumnes en pràctiques metalingüístiques, en pràctiques reflexives; les pràctiques reflexives a l'aula per aprendre llengua reprodueixen en certa manera les pràctiques reflexives pervasives en qualsevol interacció humana i des de ben petits, en què l'activitat metalingüística no és una simple activitat de segon ordre sinó que és una activitat indestriable a la pràctica de l'activitat lingüística mateix, manifestant-se en diversos graus de consciència. Des del meu punt de vista, en situació d'ensenyament i aprenentatge de llengua ens hem de formular els següents 2 interrogants: a) es pot aprendre llengua sense implicar els alumnes en pràctiques reflexives? És molt plausible donar una resposta negativa a aquesta pregunta: és a dir, no es pot aprendre llengua si els alumnes no s'impliquen activament en tasques d'ús i reflexió sobre la llengua; i b) quines teories lingüístiques  consideren TEÒRICAMENT rellevants les pràctiques reflexives en el naixement i conformació de les llengües? És plausibe afirmar que no pas aquelles persuasions teòriques de caire innatista, les quals entenen les llengües com a sistemes de principis  i paràmetres hostatjats en un mòdul del cervell i que es desenvolupen en context d'interacció; per a aquests plantejaments l'ús de la llengua (és a dir les pràctiques reflexives) no juguen cap rol en el naixement desenvolupament de les llengües; en canvi, per a persuasions teòriques socioculturals, l'ús de les llengües constitueix un sine qua non per a l'existència i desenvolupament de les llengües mateixes; et remeto al meu article de Fontich (2016) on explico amb més detall aquest raonament; 

Per l’altra banda, les circumstàncies del màster en són també causa.
·         no entenc el to d'aquesta afirmació;

La idea que tenen de la llengua és, probablement, molt semblant a aquella que se’ns va transmetre a les escoles
·         parles dels teus companys; però aquest 'probablement' és revelador: si afirmes, cal que ho facis amb garanties, si no és només insinuació sense fonament real que empres per argumentar la teva posició;

Aquesta concepció, molt arrelada socialment, és la que des d’aquesta assignatura hem de qüestionar:
·         sembla que poses la cita de Castellà (2005) com a síntesi de les teves posicions; no s'acaba d'entendre, perquè justament Castellà defensa que la llengua es activitat i que sorgeix de l'activitat comunicativa i no un sistema de regles que té preexistència a la comunicació;

Amb aquestes encertades paraules
·         cf. el meu comentari anterior;

no seria interessant connectar l’evolució del llenguatge amb la història i la biologia? O la diversitat lingüística amb les classes de geografia? Què és de la relació entre el llenguatge i el pensament?
·         Interessant;

Moltes d’aquestes preguntes que ens hem fet no són rellevants si prenem una visió purament comunicativa del llenguatge. No voldríem pas negar la funció comunicativa de les llengües, però si ressaltar que és una d’entre altres i, potser, no la principal ni més important
·         interessant plantejament; però el teu raonament s'assenta en una assumpció inexacta: “en el nostre màster assumim que el llenguatge té una funció purament comunicativa”; nosaltres no fem aquesta assumpció;

Això, però, seguint la línia de Bosque & Gallego (2018), no hauria d’anar en detriment de el vessant formalista i innatista.
·         el problema del plantejament d'aquests lingüistes és que consideren el vessant formal com a preeminent i també que per ensenyar llengua el més important és conèixer els continguts; les tasques a l'aula són, consideren, qüestions fàcils de considerar (cf. Bosque & Gallego 2016, p, 80); a mi no em semblen qüestions fàcils; per exemple, no és fàcil saber com funciona l'ús de la llengua per aprendre llengua (la pràctica reflexiva o metalingüística); però que lingüistes generativistes pensin això és normal: no consideren teòricament rellevant la pràctica reflexiva en els seus plantejaments teòrics i quan pensen en l'escola no se'ls acut que pugui ser un aspecte central, només secundari, una tècnica “fàcil de considerar”, com afirmen literalment;

mostren un curiós i subtil biaix
·         també hi ha un curiós i subtil biaix en el seu article: confusió entre pràctica declarada i practica real d'ensenyament;

perdem el sistema lingüístic, les regularitats, el llenguatge com a objecte d’estudi en si mateix.
·         això no és cert; el que perdem és considerar que aquest objecte és anterior a la comunicació mateix; mentre que els enfocaments socioculturals consideren que l'objecte hi és però com a conseqüència de la comunicació en un procés de sedimentació i regularització a partir dels usos mateixos; consideren el següent: que la llengua es pugui explicar en termes de regles no vol dir que sigui conseqüència d'aquestes regles;

El llenguatge és l’única manera que tenim de construir coneixement i d’entendre el món
·         molt bé;

com a capacitat cognitiva humana
·         en tot cas sociocgnitiva, no?

vista com quelcom estàtic i fix
·         crec que és més estàtic el concepte de llenguatge com a objecte que no pas el de les llengües com a activitat, o?

Promou
·         és el terme adequat?

Si la funció principal d’aprendre llengua és la capacitat comunicativa que ens atorga, llavors les llengües que voldrem aprendre seran les llengües que més parlants tenen
·         això qui ho pensa? ho penses tu? o és que atribueixes aquest pensament a algú en genèric? em sembla poc fonamentat; Tuson en els seus llibres ja explica que això no es així; si et vols comunicar amb uns pescadors d’una petita illa de Grècia no ho podràs fer amb xinès mandarí ni en espanyol ni en rus o anglès...

Fomenta
·         és el terme adequat;

que existeixen llengües millors que d’altres
·         afirmació poc rigorosa, crec; no dius qui ho pensa, on ho has llegit, etc., és una afirmació taxativa i acusatòria llençada a l'aire;

És amb tots aquests prejudicis, i molts més, que l’imperialisme lingüístic opera en contra de la diversitat lingüística i a favor d’un món linguocèntric i monolingüe.
·         i estic d'acord; però això en res es pot relacionar amb el màster, que  assumeix no pas un enfocament comunicatiu sinó una perspectiva sociocultural;

el llenguatge, un enigma encara per esbrinar
·         però parles com si alguns lingüistes ja haguessin descobert de què va, no?

relaciona la llengua amb l’escriptura
·         és perillós relacionar la llegua i l'escriptura? la definició ho fa molt prudentment: 'reflectit sovint...'

únicament
·         la definició no diu 'únicament' sinó 'sovint'

promoure
·         qui promou?

Sovint
·         per què afirmacions tan taxatives acompanyades de termes tan modalitzats i confusos: per què el terme 'sovint'?, en quin estudi et bases per afirmar això?, et bases en el que et diu la intuïció?

l’estudi científic del llenguatge es faci a partir de l’oralitat
·         no en teories lingüístiques formals que operen al nivell oracional, en què no exploren l'oral i la seva pràcticament infinita diversitat sinó l'escrit a partir d’oracions molt prototípiques;

En l’aplicació de quina altra ciència es transformen de manera tan deliberada l’objecte d’estudi i les dades?
·         És de fet un retret que s'ha formulat al generativisme i a l'estudi formal de la llengua en general (vés a Lantolf & Poehner 2014)

És essencial tenir clara la convencionalitat i artificialitat de l’escriptura
·         i no de les teories lingüístiques? les teories són constructes culturals, és a dir que no emanen directament de la natura sinó que estan elaborats en comunitats de discurs;  fan referència a la realitat però no són la realitat; però algunes propostes teòriques (com el generativisme Chomskyà) les presenten com la realitat (cf. Bernárdez 2008);

no és la llengua, és la llengua estàndard, una convenció més.
·         molt bé

nostra tasca docent consisteix simplement a assegurar-nos de la competència normativa de la llengua, seguirem perpetuant, per una banda, la desmotivació dels alumnes enversa la llengua, en tant que la percebran com quelcom tancat i inamovible que suscita poc interès, i, per una altra banda, els judicis de valor sobre les diferents parles, ‘no parles bé’, ‘això no es pot dir’, ‘això és incorrecte’, que tan arrelats estan socialment.
·         Interessant

Paradòjicament, les classes de llengua, en lloc de combatre aquestes idees sobre la llengua, es dediquen a fomentar-les
·         afirmació bastant gratuïta per general, mancada d'ancoratge (on passa això?, qui diu això?, en quins termes?) i de recolzament metodològic (amb quins estudis s’ha arribat a descobrir que a les aules es fa això?)

Si tornam a llegir la definició del DIEC, ens adonarem que la mateixa definició funcionaria per dialecte. O és que no és un sistema de signes orals que ens serveix per comunicar-nos? Quina és llavors, la diferència? El lector trobarà la resposta a l’encapçalament de 2. Quan parlam dels dialectes com a fruit de o vessant de estam, segurament involuntàriament, jerarquitzant les llengües per sobre dels dialectes
·         interessant;

com es diu ara
·         qui ho diu? Crec que ets poc curós amb les afirmacions que fas;

Sembla que el concepte de llengua que els professors de llengua tenen i transmeten
·         novament una afirmació mot poc fonamentada;

transmissió
·         és aquest el millor terme? jo diria que el saber no és transmet sinó que es construeix i s'ajuda a construir, no?

La concepció constructivista dels processos d’ensenyament aprenentatge ens ha de servir de guia per configurar el nostre model particular d’ensenyament i les nostres classes. En aquest marc, es presenta l’alumne com a element central i de partida; ens fem enfora de les classes magistrals, professor transmetent unidireccionalment un coneixement tancat i preestablert, per centrar-nos en les necessitats, les destreses individuals i els interessos dels alumnes.
·         molt d'acord

Què n’és, de les cultures i llengües que no utilitzen l’escriptura?
·         interessant observació, però no és el cas de cap dels alumnes amb què tu probablement (i subratllo el probablement) et trobaràs al llarg de la teva carrera docent (a no ser que treballis a l'Amazonia o indrets així)

Pensam, segurament influïts pel nostre bagatge personal
·         no és una mica redundat, aquesta expressió; robo increïble (i fins i tot una mica còmic) que ara atenuïs la teva afirmació (‘segurament’), com no fas en moments anteriors, amb un 'segurament' totalment sobrer en aquest cas, no trobes?

una les funcions bàsiques del professor de llengua és desfer mites i prejudicis
·         molt bé

pensam que en els continguts d’ensenyament de qualsevol professor de
llengua no hi hauria de mancar l’exposició de la mort de llengües que el món contemporani viu.
·         excel·lent observació

com més llengües tinguem per comparar i per analitzar més informació i perspectiva tendran els alumnes.
·         molt bé

En aquesta segona
·         mes que una segona part es un annex o una coda, no?

Críticament
·         críticament vol dir fonamentadament, combinant dades solvents, referències a estudis robustos i estudiosos contrastats; però sovint tu en aquest escrit has fet afirmacions molt contundents i alhora molt poc fonamentades, afirmacions bastant taxatives però que queden una mica aïllades;

Les deixem pel proper escrit.
·         perfecte!

Referències
·         en alguna cites hi falta la ciutat o l'editorial;