Miquel Valdívia - Retorn Document 1

font

Magnífic text: excel·lentment redactat, àgil, interessant, i sobretot molt honest: s'hi veu un apassionament molt meritori, una presa de consciència i una defensa de posicions que és essencial de defensar a les aules: les que fan referència a la igualtat entre totes les llengües i a la lluita contra el prejudici lingüístic. Per altra banda, hi ha alguns aspectes amb els quals no puc estar d’acord, sobretot la manera de presentar l’argumentació en alguns punts, molt poc fonamentada, reduïda a afirmacions molt taxatives que no se sustenten en cap referència o estudi. Quan això es fa, en alguns  moments la referència no està ben explicada, com és el cas de confondre enfocament comunicatiu i perspectiva sociocultural en referència als plantejaments del Màster i a partir del text de Fontich & Vilà (2015); això et serveix per dir que l’enfocament comunicatiu (i els plantejaments del Màser de retop) són reduccionistes (aquet terme és meu); però en canvi, si assumim els plantejaments socioculturals expressats a l’article esmentat (i en d'altres) el que tenim és una assumpció: la llengua no es preexistent a la comunicació humana, que és un plantejament una mica diferent que simplement dir les llengües serveixen per comunicar-se (t'argumento això més avall).

he identificat

·         'identificar' és la millor paraula? el màster es posiciona clarament en una perspectiva sociocultural; ‘identificar’ suggereix que hi havia alguna qüestió mig amagada;

una visió de la llengua i del llenguatge majoritàriament comunicativa:

·         això no és el que es deriva de la cita que inclous de Fontich & Vilà (2015); la cita fa referència a la llengua com a mitjà de comunicació I TAMBÉ com a mitjà d'aprenentatge. Això darrer vol dir que la llengua és el mitjà d'aprenentatge de tots els continguts escolars, assumint, des d'una perspectiva sociocultural, que la llengua és un sistema semiòtic (no d'arrel cognitiva sinó culturalment constituït) orientat a la regulació de les funcions psicològiques superiors (per exemple, la capacitat reflexiva); així com hi ha instruments culturals orientats a la mediació entre l'ésser humà i la natura (per exemple un martell) hi ha instruments culturals orientats a la regulació del nostre pensament (per exemple els gràfics de tota mena o el sistema més complex, la llengua). Com a mitjà d'aprenentatge això vol dir que la llegua serveix per aprendre també la llengua; és a dir, només aprendrem llengua si impliquem els alumnes en pràctiques metalingüístiques, en pràctiques reflexives; les pràctiques reflexives a l'aula per aprendre llengua reprodueixen en certa manera les pràctiques reflexives pervasives en qualsevol interacció humana i des de ben petits, en què l'activitat metalingüística no és una simple activitat de segon ordre sinó que és una activitat indestriable a la pràctica de l'activitat lingüística mateix, manifestant-se en diversos graus de consciència. Des del meu punt de vista, en situació d'ensenyament i aprenentatge de llengua ens hem de formular els següents 2 interrogants: a) es pot aprendre llengua sense implicar els alumnes en pràctiques reflexives? És molt plausible donar una resposta negativa a aquesta pregunta: és a dir, no es pot aprendre llengua si els alumnes no s'impliquen activament en tasques d'ús i reflexió sobre la llengua; i b) quines teories lingüístiques  consideren TEÒRICAMENT rellevants les pràctiques reflexives en el naixement i conformació de les llengües? És plausibe afirmar que no pas aquelles persuasions teòriques de caire innatista, les quals entenen les llengües com a sistemes de principis  i paràmetres hostatjats en un mòdul del cervell i que es desenvolupen en context d'interacció; per a aquests plantejaments l'ús de la llengua (és a dir les pràctiques reflexives) no juguen cap rol en el naixement desenvolupament de les llengües; en canvi, per a persuasions teòriques socioculturals, l'ús de les llengües constitueix un sine qua non per a l'existència i desenvolupament de les llengües mateixes; et remeto al meu article de Fontich (2016) on explico amb més detall aquest raonament; 

Per l’altra banda, les circumstàncies del màster en són també causa.

·         no entenc el to d'aquesta afirmació;

La idea que tenen de la llengua és, probablement, molt semblant a aquella que se’ns va transmetre a les escoles

·         parles dels teus companys; però aquest 'probablement' és revelador: si afirmes, cal que ho facis amb garanties, si no és només insinuació sense fonament real que empres per argumentar la teva posició;

Aquesta concepció, molt arrelada socialment, és la que des d’aquesta assignatura hem de qüestionar:

·         sembla que poses la cita de Castellà (2005) com a síntesi de les teves posicions; no s'acaba d'entendre, perquè justament Castellà defensa que la llengua es activitat i que sorgeix de l'activitat comunicativa i no un sistema de regles que té preexistència a la comunicació;

Amb aquestes encertades paraules

·         cf. el meu comentari anterior;

no seria interessant connectar l’evolució del llenguatge amb la història i la biologia? O la diversitat lingüística amb les classes de geografia? Què és de la relació entre el llenguatge i el pensament?

·         Interessant;

Moltes d’aquestes preguntes que ens hem fet no són rellevants si prenem una visió purament comunicativa del llenguatge. No voldríem pas negar la funció comunicativa de les llengües, però si ressaltar que és una d’entre altres i, potser, no la principal ni més important

·         interessant plantejament; però el teu raonament s'assenta en una assumpció inexacta: “en el nostre màster assumim que el llenguatge té una funció purament comunicativa”; nosaltres no fem aquesta assumpció;

Això, però, seguint la línia de Bosque & Gallego (2018), no hauria d’anar en detriment de el vessant formalista i innatista.

·         el problema del plantejament d'aquests lingüistes és que consideren el vessant formal com a preeminent i també que per ensenyar llengua el més important és conèixer els continguts; les tasques a l'aula són, consideren, qüestions fàcils de considerar (cf. Bosque & Gallego 2016, p, 80); a mi no em semblen qüestions fàcils; per exemple, no és fàcil saber com funciona l'ús de la llengua per aprendre llengua (la pràctica reflexiva o metalingüística); però que lingüistes generativistes pensin això és normal: no consideren teòricament rellevant la pràctica reflexiva en els seus plantejaments teòrics i quan pensen en l'escola no se'ls acut que pugui ser un aspecte central, només secundari, una tècnica “fàcil de considerar”, com afirmen literalment;

mostren un curiós i subtil biaix

·         també hi ha un curiós i subtil biaix en el seu article: confusió entre pràctica declarada i practica real d'ensenyament;

perdem el sistema lingüístic, les regularitats, el llenguatge com a objecte d’estudi en si mateix.

·         això no és cert; el que perdem és considerar que aquest objecte és anterior a la comunicació mateix; mentre que els enfocaments socioculturals consideren que l'objecte hi és però com a conseqüència de la comunicació en un procés de sedimentació i regularització a partir dels usos mateixos; consideren el següent: que la llengua es pugui explicar en termes de regles no vol dir que sigui conseqüència d'aquestes regles;

El llenguatge és l’única manera que tenim de construir coneixement i d’entendre el món

·         molt bé;

com a capacitat cognitiva humana

·         en tot cas sociocgnitiva, no?

vista com quelcom estàtic i fix

·         crec que és més estàtic el concepte de llenguatge com a objecte que no pas el de les llengües com a activitat, o?

Promou

·         és el terme adequat?

Si la funció principal d’aprendre llengua és la capacitat comunicativa que ens atorga, llavors les llengües que voldrem aprendre seran les llengües que més parlants tenen

·         això qui ho pensa? ho penses tu? o és que atribueixes aquest pensament a algú en genèric? em sembla poc fonamentat; Tuson en els seus llibres ja explica que això no es així; si et vols comunicar amb uns pescadors d’una petita illa de Grècia no ho podràs fer amb xinès mandarí ni en espanyol ni en rus o anglès...

Fomenta

·         és el terme adequat;

que existeixen llengües millors que d’altres

·         afirmació poc rigorosa, crec; no dius qui ho pensa, on ho has llegit, etc., és una afirmació taxativa i acusatòria llençada a l'aire;

És amb tots aquests prejudicis, i molts més, que l’imperialisme lingüístic opera en contra de la diversitat lingüística i a favor d’un món linguocèntric i monolingüe.

·         i estic d'acord; però això en res es pot relacionar amb el màster, que  assumeix no pas un enfocament comunicatiu sinó una perspectiva sociocultural;

el llenguatge, un enigma encara per esbrinar

·         però parles com si alguns lingüistes ja haguessin descobert de què va, no?

relaciona la llengua amb l’escriptura

·         és perillós relacionar la llegua i l'escriptura? la definició ho fa molt prudentment: 'reflectit sovint...'

únicament

·         la definició no diu 'únicament' sinó 'sovint'

promoure

·         qui promou?

Sovint

·         per què afirmacions tan taxatives acompanyades de termes tan modalitzats i confusos: per què el terme 'sovint'?, en quin estudi et bases per afirmar això?, et bases en el que et diu la intuïció?

l’estudi científic del llenguatge es faci a partir de l’oralitat

·         no en teories lingüístiques formals que operen al nivell oracional, en què no exploren l'oral i la seva pràcticament infinita diversitat sinó l'escrit a partir d’oracions molt prototípiques;

En l’aplicació de quina altra ciència es transformen de manera tan deliberada l’objecte d’estudi i les dades?

·         És de fet un retret que s'ha formulat al generativisme i a l'estudi formal de la llengua en general (vés a Lantolf & Poehner 2014)

És essencial tenir clara la convencionalitat i artificialitat de l’escriptura

·         i no de les teories lingüístiques? les teories són constructes culturals, és a dir que no emanen directament de la natura sinó que estan elaborats en comunitats de discurs;  fan referència a la realitat però no són la realitat; però algunes propostes teòriques (com el generativisme Chomskyà) les presenten com la realitat (cf. Bernárdez 2008);

no és la llengua, és la llengua estàndard, una convenció més.

·         molt bé

nostra tasca docent consisteix simplement a assegurar-nos de la competència normativa de la llengua, seguirem perpetuant, per una banda, la desmotivació dels alumnes enversa la llengua, en tant que la percebran com quelcom tancat i inamovible que suscita poc interès, i, per una altra banda, els judicis de valor sobre les diferents parles, ‘no parles bé’, ‘això no es pot dir’, ‘això és incorrecte’, que tan arrelats estan socialment.

·         Interessant

Paradòjicament, les classes de llengua, en lloc de combatre aquestes idees sobre la llengua, es dediquen a fomentar-les

·         afirmació bastant gratuïta per general, mancada d'ancoratge (on passa això?, qui diu això?, en quins termes?) i de recolzament metodològic (amb quins estudis s’ha arribat a descobrir que a les aules es fa això?)

Si tornam a llegir la definició del DIEC, ens adonarem que la mateixa definició funcionaria per dialecte. O és que no és un sistema de signes orals que ens serveix per comunicar-nos? Quina és llavors, la diferència? El lector trobarà la resposta a l’encapçalament de 2. Quan parlam dels dialectes com a fruit de o vessant de estam, segurament involuntàriament, jerarquitzant les llengües per sobre dels dialectes

·         interessant;

com es diu ara

·         qui ho diu? Crec que ets poc curós amb les afirmacions que fas;

Sembla que el concepte de llengua que els professors de llengua tenen i transmeten

·         novament una afirmació mot poc fonamentada;

transmissió

·         és aquest el millor terme? jo diria que el saber no és transmet sinó que es construeix i s'ajuda a construir, no?

La concepció constructivista dels processos d’ensenyament aprenentatge ens ha de servir de guia per configurar el nostre model particular d’ensenyament i les nostres classes. En aquest marc, es presenta l’alumne com a element central i de partida; ens fem enfora de les classes magistrals, professor transmetent unidireccionalment un coneixement tancat i preestablert, per centrar-nos en les necessitats, les destreses individuals i els interessos dels alumnes.

·         molt d'acord

Què n’és, de les cultures i llengües que no utilitzen l’escriptura?

·         interessant observació, però no és el cas de cap dels alumnes amb què tu probablement (i subratllo el probablement) et trobaràs al llarg de la teva carrera docent (a no ser que treballis a l'Amazonia o indrets així)

Pensam, segurament influïts pel nostre bagatge personal

·         no és una mica redundat, aquesta expressió; robo increïble (i fins i tot una mica còmic) que ara atenuïs la teva afirmació (‘segurament’), com no fas en moments anteriors, amb un 'segurament' totalment sobrer en aquest cas, no trobes?

una les funcions bàsiques del professor de llengua és desfer mites i prejudicis

·         molt bé

pensam que en els continguts d’ensenyament de qualsevol professor de

llengua no hi hauria de mancar l’exposició de la mort de llengües que el món contemporani viu.

·         excel·lent observació

com més llengües tinguem per comparar i per analitzar més informació i perspectiva tendran els alumnes.

·         molt bé

En aquesta segona

·         mes que una segona part es un annex o una coda, no?

Críticament

·         críticament vol dir fonamentadament, combinant dades solvents, referències a estudis robustos i estudiosos contrastats; però sovint tu en aquest escrit has fet afirmacions molt contundents i alhora molt poc fonamentades, afirmacions bastant taxatives però que queden una mica aïllades;

Les deixem pel proper escrit.

·         perfecte!

Referències

·         en alguna cites hi falta la ciutat o l'editorial;