Punt i apart

Punt i apart

Sobre "Idees i Reflexions"

Frase de: Pablo Freire

http://me-quiero-libre-pero-a-tu-lado.tumblr.com/post/84776235094/estudiar-no-es-un-acto-de-consumir-ideas-sino-de

La participació en aquesta assignatura ha estat del tot interessant i profitosa. Interessant perquè ens ha suposat un exercici de reflexió i crítica constant, en tant que la nostra percepció sobre el fet lingüístic i sobre la tasca del docent de llengua dista del discurs metodològic i teòric que se’ns ha presentat tant en aquesta assignatura com en el màster en general.  És per això que ens vam veure amb la necessitat de dedicar el primer escrit a expressar la nostra percepció i les nostres idees. Vàrem entendre, en tant que se’ns havia consignat un escrit reflexiu, que més que una repetició dels continguts i idees de classe havíem de fer una composició pròpia que reflectís el nostre pas per l’assignatura. Ens sobta, per això, que moltes de les correccions i suggeriments a l’escrit vagin relacionades amb la manca de fonament bibliogràfic i teòric:

“Afirmació bastant gratuïta per general, mancada d’ancoratge (on passa això?, qui diu això?, en quins termes?) i de recolzament metodològic (amb quins estudis s’ha arribat a descobrir que a les aules es fa això?”

“Qui ho diu? Crec que ets poc curós amb les afirmacions que fas”

“Afirmació poc rigorosa, crec; no dius qui ho pensa, on ho has llegit, etc. és una afirmació taxativa i acusatòria llençada a l’aire”

La nostra intenció no era pas fer un text de caràcter científic on bastir i fonamentar teòricament arguments en contra i a favor de les tesis que s’hi contraposen. Era, més bé, mostrar les nostres impressions i els nostres pensaments sobre les qüestions que creiem que estan relacionades amb l’ensenyament de llengua. És per això que, excepte en els casos en què citam les fonts, les idees del text són nostres. No pretenen ser veritats, són percepcions subjectives. No són fets científics resultat d’un procés de recerca, són les nostres cabòries i la nostra posició individual. Quan parlam, per exemple, dels prejudicis lingüístics que podem arribar a fonamentar amb algunes idees, o de la visió del llenguatge i les llengües que alguns professors de llengua tenen, ho fem des de la més absoluta experiència personal: del que hem viscut com a alumnes, del que hem vist en els darrers dos anys de treball en diferents escoles i, sobretot, pel que veiem en la promoció de futurs docents de llengua que sortirà d’aquest màster.  L’any qui ve hi haurà a les aules persones que no hauran fet mai un sol crèdit de lingüística. Crec que no és agosarat dir que tenim un problema. És per això que el nostre text, més que intentar constituir un contrapunt a tot allò vist a classe, pretenia fer veure que cal plantejar-se algunes preguntes bàsiques en relació a l’objecte que ensenyarem. Així, pensam que tots els futurs docents de llengua haurien de ses capaços de desenvolupar les seves pròpies respostes a les preguntes que en l’escrit reflexiu vàrem proposar. Una de les idees que més se’ns ha repetit durant el màster és la següent: “A classe de llengua s’ensenya a llegir i a escriure”. I nosaltres ens demanam: és necessari ser filòleg per fer això? On queden els 240 crèdits de formació específica en la matèria? Òbviament l’objectiu de la classe de llengua no és fer minichomskis. Sí que pensam, però, que la classe de llengua no pot limitar-se a mostrar la part externa del llenguatge, en tant que aquesta percepció utilitarista - llegir i escriure com a activitats principals que fem amb la llengua- desvirtua, sota el nostre parer, l’objecte d’estudi; hauria de dedicar-se, si més no, a mostrar la totalitat del llenguatge i a canviar, com deia Solà, moltes de les percepcions (errònies) sobre la llengua i el llenguatge socialment més generalitzades. Això, creiem, passa per centrar-nos més en el llenguatge i les llengües per si mateixes com a objecte d’estudi que no pas en els diferents usos que en fem. I això, creiem també, només ho pot fer una persona amb formació específica en lingüística. No volem amb això deslegitimar els nostres companys -sembla que és el que es va interpretar del nostre anterior escrit- ja que estam segurs que es formaran en totes aquestes qüestions perquè són docents compromesos i amb vocació ( i conscients de les seves mancances). El que volíem posar de relleu era la necessitat d'introduir en el màster de professorat, tal com es fa en molts altres màster en què distintes disciplines conflueixen, crèdits d'anivellament que proporcionin la formació bàsica en certes matèries.

Al principi dèiem que aquesta assignatura també ha estat profitosa, i ho ha estat per moltes raons. Ens agradaria posar-ne dues de relleu. En primer lloc, crec que ens ha permès crear una comunitat de discurs i reflexió molt rica. L’aula ha estat un espai de diàleg i discussió de moltes idees; sovint contraposades, sovint força distants, però que ens han permès constituir, si més no individualment, cert criteri propi sobre què és ensenyar llengua. El blog n’és un bon exemple. Nosaltres, presos de la nostra tafaneria, hem llegit molts dels escrits dels company i molts dels retorns que n’ha fet el professor. Per altra banda, ha estat profitosa perquè ens ha permès conèixer una perspectiva sobre la llengua i el llenguatge que no desconeixíem però que, certament, no havíem tractat en la nostra formació prèvia. Si bé no podem dir se’ns hagi convençut o que comprem el discurs en la seva totalitat -tampoc no seria sà-, agraïm la discussió que s’ha generat perquè ens ha permès reflexionar i bastir certs posicionaments en algunes qüestions, així com haver revisar els nostres esquemes en algunes altres. Paga la pena dir que mai no havíem rebut un retorn d’un treball de les característiques del que hem rebut. En aquest sentit, agraïm el temps, la implicació i els comentaris. Si bé no podem combregar amb totes les crítiques i correccions que se’ns hi fa, és sempre engrescador i motivant percebre el reconeixement de la feina per part del professor, més enllà de la distància entre les distintes perspectives que hi pugui haver. M’agradaria també comentar que potser l’anterior escrit i les nostres intervencions a classe fan pensar que ens col·locam en l’àmbit generativista. Sí que estam d’acord amb molts dels preceptes teòrics d’aquesta teoria, sobretot pel que fa a l’origen del llenguatge i a la configuració interna de la capacitat lingüística. No creim, però, que aquesta teoria tengui la suficient capacitat explicativa pel que fa a les dades sobre les llengües i el llenguatge que els lingüistes manegen. Quedi dit, llavors, que no som generativistes.

En relació amb això, i donat que la major part de la crítica al nostre escrit està adreçada a aquesta qüestió (enfocament sociocomunicatiu vs. enfocament innatisme i formalista) potser el més adient hauria estat tornar a entrar aquí en el debat i intentar rebatre les puntualitzacions que se’ns fan i reforçar les febleses argumentatives que se’ns han assenyalat.. Hauria estat el més adient, sí, però no ho farem. No ho farem per dos motius: (i) pensam que no és el lloc per fer-ho, discussions d’aquesta mena requereixen, sota el nostre parer, d’un format diferent; i (ii) malauradament no comptam amb el temps necessari per dur a terme una tasca d’aquesta mena. Quedarà, esperam, per futures trobades en altres fòrums de debat.

Quedi, també dit, que han estat els d'aquesta assignatura els treballs que més hem gaudit de fer.

_________________

PD: No me'n surt amb l'editor i no puc fer que el text quedi enquadrat. Disculpau per la dificultat en la lectura.