Metàfora sobre l'aprenentatge i altres aclariments

Sònia Prieto Ivorra, 2015

METÀFORA SOBRE L’APRENENTATGE

La meva intenció no era pas la de formular la metàfora de l’aprenentatge com un camí recte per on avancem de manera constant, sense mirar enrere en cap moment, que ens guia de manera inequívoca cap al coneixement. És probable que no m’expressés amb precisió. Segon intent: Volia plantejar com d’important pot arribar a ser despertar en els alumnes l’autoconeixement. Un cop aquest alumne és conscient del que sap i del que encara no sap, està en disposició de reaccionar, de respondre de manera eficaç davant les seves mancances (que després vulgui o sàpiga aprofitar aquesta informació en benefici propi ja és un altre tema). És a dir, no m'imagino un camí prefixat, sinó que la imatge que vull evocar és la d’algú que es troba ubicat en un punt concret d’un mapa, que disposa d’uns recursos limitats, i que ha de prendre decisions per tal de poder avançar (que no vol dir caminar endavant, sinó trobar quina estratègia li permetrà arribar més lluny). Per exemple, si jo sé que tinc molt mala memòria, podré establir estratègies que m’ajudin a recordar; si en canvi sóc conscient que faig calcs del castellà quan escric en català, segurament pararé molta més atenció perquè no em passi -i tot i que molt probablement seguiré fent calcs, en faré menys que si desconec per complet que m’equivoco-. Conèixer els nostres punts febles és el primer pas per a poder dissenyar estratègies que ens permetin millorar i autosuperar-nos.

HEM DE TENIR “RECEPTES”?

En relació a la pregunta que em fas sobre què em sembla això de tenir receptes, he de dir que, segons el meu parer, és quelcom d’imprescindible quan estem aprenent. Si jo no sé cuinar -perquè no ho he fet mai- és molt probable que quan vulgui fer un pastís de formatge em surti malament (en el millor

Sònia Priero Ivorra, 2006

dels casos) o que directament no sàpiga ni per on començar. En canvi, si segueixo pas a pas el que em diu la recepta, possiblement el pastís tindrà una consistència, textura i gust mitjanament acceptable. Amb el temps, quan ja porti fets uns quants pastissos de formatge, el resultat serà notablement millor. Arribarà un moment que em sentiré tan segura del que estic fent que decidiré saltar-me la recepta i per tal d’afegir-hi un toc personal, per fer-la com a mi realment m’agrada. Fins i tot, desprès de molta pràctica, m’atreviré finalment a reformular i experimentar amb la recepta de pastís de formatge amb la que vaig aprendre a cuinar. Amb aquesta metàfora el que vull expressar és que per tal de poder trencar amb les normes establertes i crear-ne de noves, abans és necessari conèixer i dominar molt bé la norma que s’ha trencar. Necessitem adquirir models i pautes d’estructura abans de proposar-ne de noves.

PRÀCTIQUES VERNACLES

He mirat el text que em recomanaves sobre les pràctiques vernacles de Cassany i Hernández i m’ha semblat un article molt interessant. La Mei no va arribar a entendre de què li servia a ella fer llatí o filosofia perquè buscava en tot allò que aprenia a l’escola una finalitat pràctica i, des del seu punt de vista, en aquell moment de la seva vida, aprendre llatí o filosofia no servia d'absolutament res. Em pregunto fins a quin punt l’actitud envers la matèria dels seus professors va influir en aquest pensament...

[...]
"Veulent me gaver comme une oie

avec des matières indigestes,

j’aurai oublié tout ça

quand j’aurai appris tout l’reste.

[...]
Soulève un peu mon cartable,

il est lourd comme un cheval mort,

10 kilos d'indispensables,

Théorême a Pythagore!"

RENAUD, C'est quand qu'on va où?