Paraules clau (o no)

Ortografia

Per escriure bé només cal fer poques faltes. Saber on van els accents, quines paraules van amb doble essa i quan posar un punt i coma. I ja ho tindríem. És igual si les nostres frases no tenen cap mena de sentit. No ens importa si escrivim un text acadèmic en llenguatge vulgar. I no cal perdre el temps buscant sinònims, podem repetir les paraules sempre que calgui. Us ho prometo, això és així. O almenys és el que em van ensenyar a l’escola.

Examen

Sort en tenim dels exàmens. Com sabríem sinó que els nostres alumnes són capaços de memoritzar la definició de tots i cada un dels temps verbals existents? Com comprovaríem que en Pere, la Júlia i en Ricard per fi s’han après les catorze característiques dels textos descriptius? Com posaríem a prova la capacitat dels adolescents d’avui en dia per passar-se una nit sense dormir a base de refrescs de cola, Red Bull i qui sap si alguna ampolla de vodka per ajudar a passar el mal tràngol?

Silenci

A classe el professor parla i els alumnes escolten. Perquè el primer és el respecte i l’ordre. Si algú té una pregunta, que aixequí el braç. I quan veiem que li comença a fer mal, ja li direm que no ens faci perdre el temps a classe, que allò que ens pregunta ho busqui a internet quan arribi a casa. Els debats a l’hora del pati, els treballs en grup a casa. A classe, només cal que parli en professor. O és que algú en sap més que ell, que es va graduar en periodisme i ara xerra i xerra sobre llengua?

Aprendre

Des de temps immemorials (quan va néixer Jesús i tot plegat), aprendre ha consistit en escoltar allò que diu el professor, llegir el que trobem al llibre, intentar endevinar quina de les dues versions és la que ens demanaran a l’examen i suspendre perquè resulta que ens hem equivocat. En tot cas, un cop sapiguem del cert què és el que vol el mestre, l’operació no esdevé més senzilla: pobres de nosaltres que ens equivoquem en una sola paraula de la definició que ens demanen: el professor ho considerarà un error prou greu com per posar-nos un bon zero a l’exercici. És que ser detallista és important.

Pensar

Això encara no ho he estudiat.