D’entrada, el meu primer “epic fail” al text “'Rocanrolejant'” una mica” ha permès, això sí, una sàvia reflexió en la tornada. Perquè és cert que l’aspecte de les desigualtats socials no s’esmentava en el treball inicial i ara potser sí que l’introduïria en una posterior revisió. Perquè l’estratificació social generada amb la segregació escolar es donava fa dècades al Regne Unit i continua encara ara viva allà però també aquí. La condició de pertinença a una llar situada en en quartil inferior del nivell socioeconòmic multiplica per sis el risc d’obtenir un rendiment acadèmic molt baix, segons estudis recents (Choi de Mendizábal, 2018), la qual cosa es tradueix en abandonament precoç de les aules i fracàs escolar. I aquesta és una realitat a la que no podem girar la vista, perquè si ho féssim, no tindríem la fotografia completa. Com a professors substituts que començarem sent (amb tota probabilitat), la “bastida” que podrem fer servir durant una estada en un centre potser ens serà inútil a la propera substitució, de manera que més val pujar-nos a la corrent de la “modernitat líquida” de Zygmunt Bauman que no pas clavar-nos a terra. Modernitat líquida com una espècie de “rolling stone gatherns no moss”, un còdol que no acumula molsa perquè mai s’està quiet en el mateix pam de terra. Però no per despreocupació ni per falta de compromís, sinó amb molta implicació i poca mandra. Acomodats, go home, que la feina la fan els cansats! L’entorn educatiu ha d’estar adaptat a les necessitats de l’alumne, protagonista com a agent actiu però mai solitari: necessita de l’acompanyament del mestre (i dels companys) per avançar. (Un blog amb retorns ha de fer mandra?) Del seu “va, aixecat!” quan cau, sense heroïcitats però amb seguretat i constància. La creativitat (i no tant la innovació) que esmenta Fontich en el seu feedback.
Això em dona peu a recordar algun altre dels retorns dels textos dels meus companys. No podem estereotipar els mestres joves com els més innovadors i els de més edat com els tradicionals, i en relació a les tecnologies de la informació (TIC) a l’aula, en un nou article aportat per Fontich, Hernández-Ramos (2005) desmenteix que siguin els docents de menys edat els que liderin el canvi digital a les aules. L’acomodament no ve tant de l’edat com d’una actitud vers la vida. I a la docència, tant com en altres vessants de la vida.
Bibliografia:
Choi de Mendizábal,
A.B. (2018): Desigualdades socioeconómicas y rendimiento económico
en España. Observatorio Social de “la Caixa”.
Fontich Vicens, X.
(201): Llibres de text i digitalització de les aules: parlem-ne. Articles de didáctica de la llengua i de la literatura. Núm.50 (p. 69-84)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada