De conceptes

ARNAU LARROYA PEJOAN

Ara no sé si els conceptes que se’ns demanen en aquest post han de ser allò que en anglès s’anomenen key words, i que traduiríem per ‘paraules clau’, o una altra cosa. Paraules clau de l’assignatura Ensenyament i aprenentatge de la llengua, doncs? N’hi ha per triar i remenar. N’escolliré quatre que a mi em semblen definidores.

IDENTITAT DOCENT. La identitat docent en general em preocupa. Vull dir: m’interessa. Em centro, ara, en el professor de llengua i (de seva germana pobra) Literatura. El professor de llengües i Literatures (i, idealment, qualsevol altra mena de professor) ha de ser (ei, a parer meu) tal com diu Mar Romera: “El profesorado que se expone a diario a un grupo de personas de corta edad que lo aprende, debe ser culto, leer mucho, ir al cine, saber de historia y de filosofía, conocer lugares diferentes y culturas diferentes, escuchar diferentes músicas y poder aprender cada día cuestiones diferentes sin miedo. / Si un maestro no lee, su alumno tampoco lo hará.” (Mar Romera, La escuela que quiero, Barcelona: Editorial Destino, 2019, pàg. 49). En destacaré dues coses, que ja recollia en el meu treball inicial: cal arraconar la por i acceptar el desafiament, cal llegir i erigir-se en model lector. I encara hi voldria afegir una cosa, passada per alt per Romera en aquest fragment: un bon professor de llengua i Literatura ha de conèixer i dominar altres llengües i Literatures, i no deixar mai que les llengües i Literatures imperialistes arraconin les llengües i Literatures amb vocació nacional. Pensi’s el que es vulgui, però fa molta rabieta sentir sempre la cançoneta (per posar un exemple a l’atzar, eh?) que “l’anglès és necessari”. I el català, per què no ho és? Fora jerarquitzacions, sisplau. Per reblar-ho, ves que ve una citació de l'escriptora Teresa Juvé (que té el castellà com a llengua materna!): “L’idioma és l’invent més extraordinari de la humanitat i de cap manera hem de permetre que les llengües es perdin o que tots acabem parlant només anglès o castellà.”

BASTIDA. Ara ja no puc entendre l’ensenyament (en general) sense invocar aquest concepte. De sempre que havia pensat en una cosa semblant però no prou específica que em semblava que calia reforçar en el món educatiu: l’acompanyament. El “Saber”, els coneixements teòrics o com vulgueu anomenar-ho no es transmet, tampoc no és innat, i encara menys s’hereta. El professor és un acompanyant o guia de l’alumne en aquest camí de l’aprenentatge. L’equació ENSENYAMENT = APRENENTATGE ja no és vàlida.

GRAMÀTICA. Ai, que n’han arribat a estar de preocupats els professors per fer empassar coll avall tota la rastellera de conceptes gramaticals de la gramàtica escolar als seus pobres i innocents alumnes! Certament, no calia. Permeteu-me d’invocar el Diable en aquesta qüestió, però. Ignacio Bosque va dir, en la conferència que va pronunciar en el Congrés d’Ensenyament de la Gramàtica passat, algunes coses interessants sobre la gramàtica en l’ensenyament. Sí, sí, és un senyor que en sa vida ha trepitjat la secundària (almenys, per fer-hi classes), però va oferir algunes orientacions importants que se li poden reconèixer. Heus aquí tres botons de mostra de la conferència:

1.       Va defensar que l’anàlisi sintàctica havia de ser significativa (i l’adjectiu ja ens diu molt a favor de la vocació didàctica que, en el fons, ell també té, i que tot ensenyant hauria de tenir integrada). La diapositiva deia exactament això:

2.       Algú, a classe, alumne o professor, tant se val, va dir que adjectiu era una paraula “rara” que podia frustrar la capacitat memorística dels alumnes. En aquesta mateixa sintonia, Bosque lamentava que a moltes de les disciplines que també són matèria d’ensenyament a la secundària es permetés la incorporació dels conceptes més avançats i que, en canvi, a les matèries que ocupen l’espectre lingüístic s’hagués restringit molt l’actualització del currículum i dels llibres de text. Vegeu-ne la diapositiva:

3.       Com a cloenda a la seva conferència, el gramàtic va aprofitar per recuperar unes paraules d’Andrés Bello que parlen, com s’ha dit més amunt, d’una vocació pedagògica indiscutible:

METODOLOGIA. He quedat molt content de la diversitat d’espais per a l’aprenentatge que ha contemplat l’assignatura. Potser, de tot plegat, és el que m’enduc més aferrat sota el braç. Les estones de discussió per grups de lectura i el rotament posterior per altres grups per comunicar les conclusions grupals em van semblar el millor de tot. El que més he agraït, doncs, és que se’ns hagi permès parlar entre nosaltres en aquests espais diaris, i ens ha permès treballar col·laborativament i, per descomptat, ens ha ensenyat a ajudar i a ser ajudats pels altres. Al que no arriben els uns, hi arriben els altres.