Text molt ben resolt: àgil i lleuger, integra els
diversos aspectes amb claredat i de forma ben estructurada, malgrat el format
diari, aparentment acumulatiu i poc estructurat. Crec que mostres una
comprensió penetrant d’alguns conceptes clau treballats a l’assignatura, com
ara el de reflexió. També mostres capacitat de veure que l’ensenyament no es
pot reduir a un conjunt de tècniques fàcils d’aplicar a l’aula, sinó que
requereix una mirada ampla a les diverses problemàtiques amb què ens puguem
trobar, no sempre fàcils de preveure, i que defugen solucions ad hoc.
m‟enfronto
·
Per què dos
apòstrofs? Veig que ho fas sempre; és curiós; en principi n’hi va un, no?
no espero gaire cosa
·
No n’espero gaire
cosa?
com podré ser capaç d‟utilitzar les tècniques adequades
per impartir els coneixements en Llengua i Literatura?
·
Ensenyar és saber
quina tècnica és la més adequada a cada moment?
en Matemàtiques, matèria que m‟encantava i de la qual
tenia un professor amb el que vaig connectar molt ...
·
... i en la qual
tenia un professor amb qui vaig connectar molt...
tan arbitrària com és la normativa ortogràfica i que
no respon a la lògica pura dels problemes matemàtics?
·
No és tan
arbitrària, no? Hi ha regularitats fruit de qüestions morfològiques i lèxiques
(famílies de paraules, per exemple), no?
que a usar la llengua se n‟aprèn usant la llengua
·
Però no només,
això és important: cal usar-la i reflexionar-hi; per fer això segon cal
disposar d’instruments (ai, las!... gramaticals!);
Un altre cop surt la paraula reflexió en l‟aprenentatge
de la llengua... Interessant...
·
Bona observació;
No entenem gaire la dinàmica però ens hi posem, perquè
som molt aplicats...
·
I quina opinió et
mereix, aquesta dinàmica?
Fontich ens remarca que no ens hem d‟oblidar del
vèrtex del coneixement, dels continguts, ja que en funció de la disciplina a
ensenyar, els processos d‟aprenentatge són diferents.
·
Important,
efectivament;
ni si aquest aprenentatge de la
gramàtica no va acompanyat d‟un ús real, no es contextualitza.
·
Sí, però aquest
context pot provenir de la pròpia càrrega pragmàtica potencial de la frase
observada de manera aïllada, no?, amb preguntes com ara ‘Quan podríem dir
aquesta frase? On l’hem vista escrita?”, etc.
Potser no recordava el concepte “Complement de Règim
Verbal” però sí que reflexionava amb un rudimentari: “Aquest verb necessita
d‟aquesta preposició”. I aquest és l‟objectiu a l‟hora d‟ensenyar llengua, que
la gramàtica s‟integri en l‟ús i la reflexió sobre la llengua.
·
En aquest text hi
ha una activitat comunicativa per treballar el complement de règim: Fontich, X.
(2013d). La entrevista al personaje literario en un proyecto de lecturas
múltiples sobre el tema de la guerra. Textos de Didáctica de la Lengua y de la
Literatura, 63, 101-111.
és important tenir en compte que si els alumnes fan
molt text compartit, acabaran interioritzant tant aquest sistema que afavorirà
els diàlegs interns posteriors per veure com escriure millor, no escriuran el
primer que se‟ls acudeixi. Hauran interioritzat, per tant, l‟activitat
metal·lingüística, tan bàsica com hem dit en l‟aprenentatge de la llengua.
·
Molt be;
això [la diversitat lingüística] s‟ha de veure com una
riquesa de la societat, aprendre a apreciar-la, no a témer-la.
·
Molt bé;
tota la classe hem coincidit en comentar que ens dona
la sensació que ni ell mateix [F. Zayas] sap ben bé com s‟hauria de dur a
terme, almenys no ho explicita. De fet, aquesta incertesa en la didàctica de la
llengua és una sensació que m‟ha produït més d‟una de les lectures proposades a
aquesta classe i a d‟altres, una sensació
que encara hi ha molt per fer i que el camí s‟està construint.
·
Efectivament, i
no s’arribarà mai a cap solució, perquè els problemes del futur encara no sabem
quins seran; la solució, podríem dir, ja resideix en la recerca incansable de
camins i dreceres que obrin la possibilitat de l’intercanvi i la reflexió;
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada