A
la classe del Fontich
hem
parlat molt de gramàtica
potser
algun dia m’he adormit
però
es treu bons contes de la màniga.
Hem
fet bones reflexions
ara
te’n diré un pessic
no
és per tocar els collons
però
en vers te les escric.
Això
que faig no és pas banal
és
un bon exercici gramatical,
la
meva mètrica és anàrquica
però
per fer rimes rodones
s’ha
de jugar amb la sintàctica
i
alterar-ne algunes normes.
És
mes fàcil poder rimar
si
poses el verb a l’acabar,
però
si els dos són de la mateixa conjugació
et
diran que ets un carrincló.
Si
volem que escriguin amb consciència
i
que no siguin dispersos
farà
falta molta insistència
però
els podem fer crear 4 versos.
“Del
que hagueu après de la lliçó
alguna
idea n’heu de treure
la
resumiu en un quartet
i
la recitareu sobre un tamboret”.
Ja
us podeu ben creure
que
faran bona reflexió.
No
els costarà tant buidar el pap
als
que tot el dia escolten trap,
que
si en volen una mostra
també
ens el farem nostre:
(llegit amb el rotllo
trap, referents no literals:
Nai escolta aquest trap
del profe de cata emissor del missatge,
et rebenta la ment, et
peta el cervell i no és pas un miratge, xantatge, et fotré un bon viatge.
Farem unes rises jugant
a fer rimes si ho pilles faràs maravilles i les normatives estan per partir-les
si les aprenem, ens les petarem.
Mama jo vull ser
trapero, el més xungo del talego, aniré partint la pana, sexe a dojo, esnifo
farla, no em cal treure la navalla, la paraula és bona tralla, fàcil et trenco
la cara, amb dues rimes, tiki taka.
Nai no et pensis que el
bon trap, és un puto disbarat. Si no domines la llengua, tens el flow d’un porc
o una euga.
No saps fer subordinades,
dels pronoms fas marranades, ets un pringui i un papanates, deixa’t de fumates,
posa’t les piles i ben carregades.
És quan dormo que hi
veig clar
Foll d'una dolça
metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una
petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la
salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi
veig clar
Foll d'una dolça
metzina.
Aquí tens la base tens
no siguis tros d’ase que són heptasíl·labs, són fàcils de fer, a classe o al
carrer, per ionquis o prínceps.
Boix, no en deixis cap
coix, dona’ls-hi coloix, Eugène Delacroix, tira de patilla que no et quedi
moix, menja’t un briox, i recorda aquests versos són de Jei Vi Foix.
Si
algun dia estic tan fotut
que
penjo aquestes merdes pel youtube
hi
haurà dues possibilitats:
que
deixi els nens bocabadats
i
em donin la Creu de St Jordi i el profe de l’any,
o
que aparegui un bon dia sense cames al fons d’un barranc.
Però
amb això volia entroncar
amb
un debat que força m’agradà,
hem
d’aprendre normativa
tal
com raja, sense diatriba?
Jo
veig molt clar
que
podem anar molt més enllà.
No
podem presentar un idioma
com
una cosa tancada on no es mou ni una coma,
i
si els fem vacil·lar entre conceptes gaire abstractes
se’n
riuran de nosaltres i ens diran que som uns carques.
Podem
tenir ben present
que
unes normes comunes ajuden a l’enteniment,
que
en molts contextos de la vida
les
hem de conèixer i complir.
Tot
sovint no podem fer figa
treballem
amb llibres, cotxes o vi.
Però
a mi em sembla primordial
que
amb la llengua facin l’animal.
Parlar
i escriure pot ser un joc
que
et fa estar despert i no pas badoc.
Entre
llegir, escriure, parlar i escoltar
el
més dur és aquest últim
et
fa estar sense fer res
i
serà difícil que se’n surtin.
La
llengua se l’han de fer seva
no
és un mer mitjà de comunicació
que
hi trobin el sentit i la trempera
que
la dominin pel davant i pel darrere
que
li vegin utilitats en funció
i
no els pugui prendre el pèl qualsevol orador.
Un
text escrit pot ser bellesa
però
s’ha de saber veure amb destresa,
i
un text propi pot ser d’ajuda
per
ordenar idees per les quals no trobàvem cabuda.
Si
saps fer veure totes les derivades
que
la llengua ens té reservades,
si
fem pensar amb suspicàcia
els
significats, usos, funcions i traves
junt
amb una o altra fal·làcia
lluny
de ser faves comptades
veuran
la llengua com un poder i capacitats il·limitades.
En
els termes més immediats
per
qui vulgui ser més pràctic
veurà
que per fer exàmens ben estructurats
cal
un mínim domini sintàctic.
Si
controlen la retòrica
faran
una bona presentació, científica o històrica,
i
per construir bons arguments
cal
encadenar oracions sense miraments.
A
qui l’institut no li interessi
sempre
passa, mal que ens pesi,
li
hem de fer creure una tesi
com
si anés a catequesi:
Tard
o d’hora voldràs aprendre
un
ofici, una afició o a ofendre,
ni
que sigui per comprar i vendre
de
la llengua no et podràs desprendre.
Per
què tota aquesta ànsia?
En
aquesta circumstància?
Valgui
doncs la redundància,
aprendre
llengua és aprendre a aprendre.
I
si ens centrem en el saber gramàtic
respondrem
millor que el Tomàtic
al
per què del seu estudi.
Qualsevol
dia pot ser un bon preludi
per
contrastar tres objectius
i
més que en trobaríem si els busquem les voravius.
Si
els sona a massa mística
que
la gramàtica és eina metalingüística,
quan
s’expressin per escrit
si
la dominen no es mamaran el dit.
Per
parlar en francès o portuguès
ho
faran en un tres i no res,
i
encara en una llengua no tan semblant
la
gramàtica els acabarà ajudant.
I
si amb això no en tenen prou
almenys
per ser savis n’han d’aprendre prou.
Però
si ja hem entès el què
i
volem ser mestres en el gai saber
com
coi ho hem de fer
per
expressar-nos així de bé?
Com
que som hooligans del constructivisme
i
volem que ells marquin la trajectòria
amb
una mica de civisme
practiquem
la parla exploratòria.
És
molt millor el treball en grup
on
vas a parar!
però
el profe és molt tossut
no
val parlar a la babalà.
L’intercanvi
d’impressions
contrastar
suposicions
preguntes,
dubtes i opinions
vigilant
la conflictivitat
que
no ens porti a fer el di(s)putat.
Posant
criteri serem constructius
i
passarem de ser acumulatius.
Alguns
diran que desistires
de
moure taules i cadires
ho
volen tot sota control
en
rengleres, tothom ben sol...
per
ser ells el centre d’atenció
que
es posin a fer televisió.
Jo
no els ho vull donar tot mastegat,
poc
que aprenguin, que s’ho hagin currat.
Deia
que vull fer bons oradors
siguin
prosaics o glosadors
que
treballin entre tots.
En
comptes de fer els estaquirots
que
discuteixin fent un esborrany
i
seran més hàbils any a any.
Quan
estan tots a l’antiga
empollant
la normativa
els
estem fent capquadrats
tots
els cervells quadriculats
mirant-ho
tot amb un sol prisma
de
la llei en faran feixisme.
Trobo
molt més realista
la
formació sociolingüista
que
sempre es deixa pel final
si
és que s’hi arriba, tard i mal,
darrere
d’un saber purista
tradicionalment
academicista.
En
un món de desigualtat
la
parla hi té el seu apartat
fenòmens
com el de la diglòssia
segueixen
sent habituals
no
com el de la xenoglòssia
més
aviat paranormals.
A
més d’usos i funcions
la
llengua té variacions
no
tan sols entre comarques
també
si duus xarols o avarques.
Segons
el context social
podem
parlar o no com cal,
però
el que ensenyem a l’escola
és
com parla la Rahola
(que
tampoc és molt normal).
Si
tenim tanta riquesa
i
la pluralitat tan ben entesa
hem
de fer digne d’estudi
tota
la nostra varietat
un
registre no és preludi
de
ser més o menys educat
doncs
la veritable habilitat
per
moure’s en societat
és
parlar de “puta” o “majestat”
segons
el qui t’ha interpel·lat.
“Treballarem
la oralitat”
és
molt més que un enunciat.
Que
a mi em toqui llegir un dia
o
presentar un power point
és
tan cutre com dir a biologia
la
vaca fa “muuu” i el porc “oing, oing”.
El
parlar a classe està fotut
constantment
es vol silenci
després
li dius a un que pensi
i
ho farà tot sol i mut.
Raonar
i enraonar
són
dos verbs quasi idèntics
distats
per un petit apèndix
que
savi que és el català.
Si
els fem fer un treball en grup
tan
bon punt surtin del cub
ells
es partiran la feina,
cadascú
pel seu compte, caput.
Ja
em diràs tu quina eina
el
contrari del volgut.
Però
si a classe amb temps limitat
els
fem fer un text negociat,
els
farem posar les piles
discutir,
debatre i consensuar,
com
si es foten uns tequiles!
total,
el text final, ja me’l llegiré demà,
era
l’excusa per parlar
per
aprendre a argumentar.
M’importa
més aquest camí
que
el propi fet de produir.
I
també en sentit contrari
escriure’s
un argumentari
per
després fer un bon discurs
que
sigui clar, sens clarobscurs.
Llegir
per escriure
escriure
per parlar,
parlar
per debatre
i
entremig, escoltar.
Escrit
per ser llegit
llegit
per escoltar
escolta
per parlar
què
més puc relacionar?
Escoltar
per escriure
escriure
per recordar,
escriure
per escriure
escriure
per aprovar.
Parlar
per no escoltar
llegir
sense pensar
escriure
sense fi
i
oblidar-se de rellegir.
No
ho dic a la babalà
tot
ho penso, ergo escric.
I
tot això per fer constar
que
a secundària l’alumnat
no
hi és per fer sols cops de pic.
Si
tot va relacionat
per
què es treballa per separat?
Aquestes
capacitats
els
éssers socialitzats
quan
les duen a exercici
no
acostuma a ser per vici
és
l’encaix de totes elles
que
obre portes, mou corbelles,
si
les posem en relació
i
practiquem l’operació
farem
bon treball de competències
útil
a lletres, esports, arts, i a ciències.
Arribant
cap al final
he
deixat un tema capital.
S’haurà
notat, segur n’estic
que
fins ara en el que escric,
puc
ser més o menys simpàtic
però
impecable en l’ortogràfic.
L’ortografia
és el menys important
sobre
la marxa es pot anar treballant
però
al final convé no ficar la pota
si
no vols que et burxi qualsevol idiota.
En
veuen una i es posen les mans al cap
gent
que no sap ni què és un predicat.
És
tan fàcil d’aprendre
com
difícil d’estudiar
deixem
que el seu cervell tendre
ho
tinguis temps d’assimilar,
no
cal ser tan Fabrià.
Prioritzem
altres competències
el
nostre temps és preuat
i
si escriuen algunes ocurrències
l’Optimot
ens farà costat
que
per això l’han inventat.
No
ho veieu que quan siguin grans
l’ortografia
és fàcil de corregir?
Dediquem-nos
a coses importants
les
que han d’aprendre ara i aquí.
Molt
bé doncs hem passat molt bona estona
fent
alguna rima molona
tampoc
he fet tantes voràgines
per
arribar a les 10 fuckin pàgines,
i
com que soc un generós alumne
les
he fet a doble columna.
Ara
em vaig a fer el sopar
amb
pijama i les xancletes,
merda,
no he pogut anar a comprar
i
només hi ha pasta en lletres!
Ara
que hi estic posat
faré
uns versos amb la sopa
no
us penseu que vaig fumat
tampoc
m’he fotut farlopa.
Potser
soc un animal
no
és el millor treball de la història
però
jo em sento dalt la glòria
posant
aquest punt i final.
Que tingueu bon nadal i us mengeu un bon gall
de part del Pere A. Bolet Secall.
Ostres, Pere! Molt fan del trap i del Jei Vi Foix haha. Gran!
ResponElimina